Perros (Rosa Montero) - Gossos (I) (Miguel Pérez Capella) - El Diari d' un gos (Anònim) - ¿Perros asesinos o dueños desalmados? (Fabienne Tremblé) -Pàgina Inicial

A PROPÒSIT DELS GOSSOS

(PERE INGLÉS, psicòleg, "LA VANGUARDIA")

Després del desgraciat incident en el qual un gos ha atacat a un nen i li ha causat la mort, han proliferat els debats, articles de premsa i propostes legislatives en torn als gossos "potencialment agressius". Hem pogut veure com es proposen diverses solucions, unes molt raonables i d’altres que em semblen desbarrades.

Entre aquestes últimes vull referir-me a la de prohibir la importació i reproducció dels gossos de la raça pitbull. Tota prohibició em sona a mesura inútil i, sovint, contraproduent. Però en aquest cas, a més, la crec absurda, ja que tant un terrier alemany de caça d’uns 10 quilos de pes com un caçador de llops irlandès de 70 poden matar fàcilment a un nen. El gos és un depredador domesticat que conserva, en el seu bagatge instintiu, l'impuls a la persecució, l'atac i la mort de la presa. Tots els gossos, excepte alguns, tenen la rapidesa, la força i la boca capaços de fer molt mal en cas d'atac. Van a prohibir als esmentats pitbull, rottweiler, doberman, dogo argentí, fila brasiler i no al pastor alemany, presa canari, schnauzer gegant, mastí napolità, boxer, ca de bou i un etcètera tan llarg com vulguin? Qualsevol gos en mans d'un desaprensiu o –encara més greu- d'un amo ignorant pot ésser un perill, és a dir, classificable com "potencialment agressiu".

Entre les propostes més raonables, i sospito que més eficaces, vull citar a aquelles que apunten a un control d'amos i cans. No em sona gens malament que per a gaudir de la tinença d'un gos calgui obtenir un permís que s’atorgaria previ examen del sol·licitant. De la mateixa manera que es sol·licita permís per a disposar d'armes de caça o per a portar un cotxe, no em sembla inadequat tenir que fer-ho per a fruir de la companyia d'un gos. No solament aconseguiríem evitar accidents com el que acaba de succeir, sinó que també desapareixerien els cadàvers de gossos a les carreteres, l'abandonament d'aquests animals, la vida de sofriment de molts d'ells lligats al costat d'un bidó, etcètera.

El gran problema que trobem en el fons d'aquesta qüestió és el de la manca de civisme, l'agressivitat gratuïta i la insolidaritat. És, en definitiva, el malestar de moltes persones el que s'expressa per mitjà d'aquestes manifestacions inquietants que proliferen a la nostra societat. Però no es el meu objectiu tractar un assumpte tan complex.

Malgrat tot, vull apuntar una reflexió en torn al problema. Es tracta de la gran ignorància que tenim d’un animal que ens acompanya des de fa milers d'anys i que hem anomenat "el millor amic de l'home"

No escatimem esforços per a que els nens a les escoles coneguin l'elaboració del vi o per a que sàpiguen com és la fauna australiana o els peixos abisals. Els nostres fills poden reconèixer a un marsupial i saber de les seves necessitats, hàbitat i costums. A les cadenes de televisió s'emeten excel·lents reportatges que ens informen del comportament i forma de vida d’animals molt allunyats de nosaltres. Mai he vist que s'expliqui amb un mínim rigor què és un gos. El que sabem i els nostres fills aprenen no va més enllà del que permet el contacte amb ells o per models tan irreals com Milú, Lassie o Rintintin.

D'aquesta gran ignorància en surt una visió humanitzada dels gossos. Se'ls suposen unes característiques pròpies de persones i se'ls atribueixen capacitats que no tenen. Això comporta que l'amo, sovint, se'n afarti del gos perquè no va respondre a les seves expectatives.

El pot castigar per alguna cosa que ha fet fa una estona o perquè sent la necessitat de descarregar el seu mal humor. Sovint es decideix tenir un gos per motius capritxosos i s’escull un tipus determinat per raons de moda. Podem veure a un gos nòrdic de trineu confinat en un petit apartament i romandre tot sol durant la jornada disposant de dos passeigs de 20 minuts lligat a una corretja per a gastar la seva enorme energia.

Quanta incomprensió i maltractament tindran encara que patir aquests animals de nas humit i mirada afectuosa que conviuen amb nosaltres des de temps immemorials?