L'EDUCACIÓ
Cal distingir entre educació i ensinistrament. No parlarem aquí de l'ensinistrament, una educació superior especialitzada en uns àmbits molt concrets i que requereix una bona educació de base.
Donarem aquí
unes nocions generals sobre aquella educació que requereix el nostre Collie
per a viure i 
conviure en societat. Aquesta educació cal que sigui progressiva,
com tot, i impartida dins d'un clima d'afecte. La insistència, la repetició
de la mateixa paraula en el mateix to davant la mateixa circumstància,
són els únics traductors que poden arribar a la seva comprensió sense lesionar
el seu ànim.
Durant el període
d'educació (des de cadell fins als 12 mesos) ensenyarem al Collie a interpretar
el seu nom, a venir a la nostra crida, a respectar les plantes, els mobles,
els objectes..., a tractar a les persones amigues i alienes, i sobretot a
viure aquests moments de correcció i bon comportament amb alegria i sense
cohibicions de cap classe, es a dir, li ensenyarem a aconseguir una 
tal adaptació a les costums
que sigui per a ell la cosa més natural.
Existeixen llibres que ens poden ajudar a fer exercicis sobre com fer cas a la crida, l'ús del collar i la corretja, la sortida al carrer, el tracte amb persones alienes a la família, el seure's o quedar-se quiet, el bordar o callar quan li manem, etc.
Però el més
important és guanyar-nos la seva confiança i amistat. Des del primer dia.
Hem d'actuar amb intel·ligència i comprensió per a utilitzar la facultat d'adaptació
que té el Collie a les nostres necessitats i exigències. Sense detriment de
la seva personalitat o destrucció del seu caràcter natural. Menar un cadell
i atendre un nen entre els humans no té cap altra 
diferència que la pròpia
de cada espècie, però mai hem d'oblidar que el món emocional en ambdós
discorre dins d'uns nivell que és necessari respectar i corregir dosificadament
dintre de una intel·ligent progressió ascendent. L'educació del collie, per
tant, pot ésser una delícia si sabem ser el seu mestre en lloc del seu tirà.
La nostra impaciència, la manca de domini dels nervis, els imperatius desmesurats
i la incomprensió, poden afectar negativament el seu caràcter i destruir l'afecte
que ell ens professa.
Cal deixar lluny del nostre programa el concepte de domar. Domar és doblegar, obligar, destruir una personalitat per a plasmar-ne una altra amb la força i la llei del pal. La nostra educació ha de consistir en la creació d'una conciència responsable, afectiva, intel·ligent i alegre en l'execució de tots els seus actes. Si durant els primers mesos hem actuat pacientment sobre el món biològic i fisiològic del gos, a partir dels vuit mesos hem d'actuar sobre la seva ment. I solament podrem aconseguir els nostres propòsits com a educadors efectius, si abans de considerar-nos mestres en l'ensenyament hem procurat ser-ho en la prudència.
Pàgina Inicial